En la cultura popular, tant la vinya com el vi són sovint protagonistes. Hem fet un recull de dites i refranys populars que ens han agradat, però n’hi ha moltes més!
- A casa del meu veí, quan no n’hi ha per a pa, n’hi ha per a vi
- A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l’oli ho han de fer
- Casa del pare, vinya de l’avi i olivar del besavi
- A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi
- A menjar curt, vi pur
- Vins i amors, els vells són els millors
- Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent
- Parra que no brota a l’abril, poc vi dóna al barril
- A on no hi ha vi, no va el fadrí
- De gota en gota s’omple la bóta.
- Al bon vi no li cal pas ram
- Al vell, no li donis vi novell
- Amic nou és vi novell; si és bo, no com el vell
- Beure vi amb mesura allarga la vida
- Vessar vi, bon destí; vessar sal, mal senyal.
- El vi alegra l’ull, neteja la dent i sana el ventre
- Vins i amors, els vells són els millors
- Beure amb mesura allarga la vida
- Al vi i al nen s’han de criar amb afecte
- Parra que no brota a l’abril, poc vi dóna al barril
- A les penes, punyalades; als disgustos, gots de vi
- Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent
- Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti
- Verema en eixut i tindràs vi pur
- Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort
Segons el mes de l’any, també trobem referències, sobretot relacionades amb el temps i amb el cicle de la vinya:
Gener
- Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
- La vinya per son menester, cavada i podada en la lluna vella de gener.
- Aigua de gener posa l’oli a l’oliver, el gra al graner i el vi al celler.
- L’aigua de gener fa bé a la vinya i al graner.
- La pluja de gener fa ric al vinyater.
Febrer
- Quan trona pel febrer, tremola el vinyater.
- Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer.
- Pel febrer el bou vinyater mira el sol i no mira el solc.
Març
- Per Sant Josep verdeja el cep.
- Diu la vinya: “L’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dona vida”.
- Tota vinya estimada, pel març treballada.
- Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs.
- Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep.
Abril
- Abril finit, el cep florit.
- Del raïm, per l’abril la flor, pel maig el color.
- Abril rigorós, pa i vi abundós.
- Parra que brota a l’abril, poc vi al barril.
- Si per l’abril sents tronar, ordi i vi no et faltarà.
Maig
- Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.
- Maig plujós i juny calent, fan bon vi i bon ferment.
- Diu la vinya: “Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res”.
- Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix.
Juny
- Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.
Juliol
- Al juliol, figues i verol.
- Pel juliol, verol; per l’agost, most, i pel setembre, vi per vendre.
- Quan arriba el juliol, la vinya vol conèixer el sol.
- Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna.
Agost
- Si per l’agost trona, la verema serà bona.
- Raïm d’agost, pel setembre most.
- Al mes d’agost bull la mar i bull el most.
- El sol d’agost fa oli i fa most.
- Per l’agost, most, pel setembre, vi per vendre.
- Per l’agost, val més el vi que el most.
- Per l’agost calent, ni vi ni aiguardent.
- Per l’agost, beu vi i deixa el most.
Setembre
- Setembre assolellat, bon vi assegurat.
- El setembre és veremador i es fa vi, el bo i millor.
- Al setembre, el vi està per vendre.
- Al setembre, vi per beure.
- Pel setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra.
- Setembre humit, molt vi, però aigualit.
Octubre
- Octubre finit, raïm recollit.
- L’octubre vinater, pare de bon graner.
Novembre
- Per Sant Martí enceta la bota de vi.
- Després de Sant Martí, deixa l’aigua i beu el vi.
- Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós.
- Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta’l.
- Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d’Any ja et farà dany.
Desembre
- Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar.
- Si l’any se’n va nedant, mal per les vinyes i malament pels camps.
- Amb vi ranci i pa calent, fa de bon passar l’hivern.