Mites al voltant del vi que potser no són certs
El món del vi està ple de rituals, frases solemnes i creences repetides durant anys; però quantes són realment certes? Nosaltres portem tants anys entre vinyes que en coneixem pràcticament tots els secrets... i els mites al voltant del vi! En diversos articles, us desglossarem diversos mites al voltant del nostre estimat món del vi. A veure quants d’aquests teníeu al cap!
Mite 2: “El vi negre millora amb el temps”
El món del vi està ple de frases que hem sentit mil vegades. I una de les més repetides és aquesta: “com més anys té un vi negre, millor és”. Però la realitat és força més complexa.
Sí, hi ha vins negres que milloren amb el temps... però no tots. De fet, la gran majoria de vins estan pensats per consumir-se joves.
Quan un vi envellirà bé depèn de molts factors: la varietat de raïm, l’acidesa, els tanins, el tipus de criança, la manera com s’ha elaborat i, fins i tot, com es conserva després. Un vi amb estructura, bona acidesa i una elaboració pensada per a la guarda pot evolucionar durant anys i guanyar complexitat. Però un vi elaborat per ser fresc, afruitat i directe probablement perdrà aquestes qualitats amb el pas del temps.
Aquí és on entra un altre error habitual: confondre “vi vell” amb “vi bo”. Un vi que ha passat massa temps a l’ampolla pot acabar perdent aromes, frescor i equilibri. La fruita desapareix, els sabors s’apaguen i el resultat pot ser molt més pla del que era en el seu millor moment.
A més, no només importa el temps: també és clau la conservació. Temperatures elevades, canvis bruscos, llum directa o una mala humitat poden fer malbé un vi abans d’hora, encara que sigui un gran vi.
Els vins negres de criança o reserva sovint tenen més capacitat d’evolució, però això no vol dir que necessitin dècades per ser gaudits. Molts es troben en un moment excel·lent pocs anys després de sortir al mercat.
A més, tot i que sovint associem la guarda als vins negres, hi ha altres vins que evolucionen durant molts anys i guanyen complexitat amb el temps. Això depèn, igual que en els negres, de factors com l’acidesa, l’estructura, el sucre o el tipus d’elaboració. Poden ser blancs, dolços, vins generosos, escumosos o alguns rosats molt específics. Això sí, és clar, el seu perfil canvia molt de quan eren vins joves.
Al final, el millor moment per obrir una ampolla no sempre és “d’aquí molts anys”, sinó quan el vi expressa tot allò que el fa especial. I això, en molts casos, passa molt abans del que imaginem.